Joan Foncoberta en l'era dels Fake News

Joan Fontcoberta és conegut com el fotógraf filósof del segle però no només això, si no el que ell aconsegueix amb la mirada dels espectadors cap a les seves obres es el dubte. Un dubte sobre la realitat i la ficció (pensador d'imatges). Aquest dubte el que aconsegueix és que la gent pensi, que no només observi, sino que dubtant sobre el que està veient es crei altres sentits i qüestionar els conceptes.

Actualment ens trobem en un tránsit de la fotografia a la postfotografia. Abans eren molt més importants que fa temps, fem tantes fotos que el gest de realitzar les imatges és tant gran que supera a la importància que té contemplar el que estem fotografiant i el que estem veient. Estem en una etapada que les imatges formen part directament del món i la societat on vivim.

Joan Fontoberta per FERRAN NADEU

Fontcoberta en una de les seves entrevistes al 2015 va dir: "Nos resulta más fácil creer que dudar porque creer significa mantener una posición de pasividad frente a nuestro intelocutor pero la reaccion implica un esfuerzo activo de confrontación, por eso también digo que mi trebajo tiene unas intenciones hasta cierto punto profliactivas, evitar prepararnos para esa pasividad respecto a la información que recibimos de los medios, de las instituciones, de las plataformes de comunicación, etc."

"Por eso hoy más que nunca, con la postfotografía ya no nos importa tanto la fabricación de la imagen sino la preinscripción de sentido de la imagen" (Fontvoberta, J., 2015).

Ell en la seva sessió de "FAKE MEMORY" en El Born CCM parla d'això, de com observar la complexitat de la ficció entesa com a pràctica que determina la configuració de l'espai públic, i parla de les fake news, de la capacitat que tenen aquests medis per aprofitar la influència que tenen per crear falses notícies i que la gent s'ho cregui. Aquí entra també en l'era en que la que vivim, de la tecnologia, que aconsegueix la viralització d'aquesta informació sense referència externa.

"Nos resulta más fácil creer que dudar porque creer significa mantener una posición de pasividad frente a nuestro intelocutor pero la reaccion implica un esfuerzo activo de confrontación, por eso también digo que mi trebajo tiene unas intenciones hasta cierto punto profliactivas, evitar prepararnos para esa pasividad respecto a la información que recibimos de los medios, de las instituciones, de las plataformes de comunicación, etc." (Fontcoberta, J., 2015)

Relacionant-ho amb la situació que estem vivint actualment, nosaltres personalment, amb la nostra xarxa familiar i d'amics, ens hem trobat amb un seguit de falses notícies i documents falsos sobre el Covid-19. La imatge es vulnerable, la seva fragilitat aconsegueix qualsevol cosa i la manipulació entra en acció. El nostre punt de vista és el més important, ja que en aquests casos no hem de ser passius com deia l'autor, sino que hem de ser capaços de tenir pròpies intencions que aconsegueixin deixar de costat aquest confort que ens aïlla en una bombolla i que ens fa creure en el que veiem sense pensar-hi i fer el contrari, pensar-hi quan ho veiem. D'aquesta manera podem justificar el que ens ensenyen amb prou informació que la contrarresti.

Reflexió

Desde el punt de vista de Fontcoberta podem dir que la importància actual de lesimatges és el seu resultat, ja que formaran part d'alguna cosa, i s'han de dotar de sentit. La capacitat de feedback i això comporta que la imatge ha de tenir un sentit per si sola i s'ha de transmetre contemplant-la. Però actualment en trobem tantes que a vegades la realitat i la ficció es confundeixen i ens hem de preparar per saber diferenciar la veritat de la mentida, perquè sino aquí es quan, per exemple, els medis de comunicació s'aprofiten i ens fan creure notícies que no són veritat.

El nostre punt de vista és el més important, ja que en aquests casos no hem de ser passius com deia l'autor, sino que hem de ser capaços de tenir pròpies conckusions que aconsegueixin deixar de costat aquest confort que ens aïlla en una bombolla i que ens fa creure en el que veiem sense pensar-hi i fer el contrari, pensar-hi quan ho veiem. D'aquesta manera podem justificar el que ens ensenyen amb prou informació que la contrarresti.

Pot ser que com que estem tant ben acostumats a creure tot el que veiem sense mirar enrere o contrarrestar la informació que ens donen en imatges, fotografies, etc ni ens limitem a confirmar que es veritat? Llavors, la culpa, la tenen aquests medis per aprofitar-se? O si ens posem a pensar, pot ser que la tinguem nosaltres per creure'ns les coses sense contrarrestar anteriorment? Com deia en Fontcoberta, en l'era de les fake news, ens cal una pedagogia de les imatges?

https://video.wixstatic.com/video/a914d7_33b3cc4c82664922a16e5a037c9b574e/1080p/mp4/file.mp4

I vosaltres, quantes notícies falses heu vist? O pitjor... quantes ni us en heu adonat que n'eren?