Precarietat en les societats més vulnerables i Judith Butler

Judit és una filósofa feminista, que observa que aquest feminisme solidari entre dones nega la complexitat del que és l'ésser humà i pretén ficar en una única categoria a allò que té aparells reproductius "femenins". Per a ella, caldria passar d'una categoria fixa i estable a una desnaturalització de conceptes com sexe i gènere i aconseguir el que denomina "identitats nòmades" i per tant ella sempre ha tingut un interés continu entre el dolor i el dol enfront al desenvolupament d'una ética política. En el 2001 enmarca les reaccions d'aquests fets com a precarietat de la vida. Ho defenia dient que el govern del seu país no només es negava a la condició vulnerable d'aquestes persones que ho patien, sino que també hi havia amenaces cap a la seguretat d'aquestes.

Judith Butler per Miquel Taverna

Relacionar aquesta situació que patia gent vulnerable amb la gent que pateix actualment amb el virus, és totalment raonable. Ella va dir: "El mundo debe cambiar, y los ideales del socialismo democrático son los que deberían ser más valiosos." Per tant, veu com en les societats més privades de drets com l'atenció mèdica o també com les necessitats bàsiques són les que més es veuen perjudicades. Ella parla desde el govern de Trump, que és el que li afecta a ella perquè viu a California, que per ella, és un govern neoliberalista.

“La venta exclusiva de una posible vacuna a los Estados Unidos debe evitarse por todos los medios. El capitalismo tiene límites”. (Karl Lauterbach, 2020)

Aquesta idea que ella té es por relacionar amb el que estem veient actualment per causa del COVID-19. A Espanya mateix veiem a famílies en atur, amb 50 dies sense cobrar, amb fills que cuidar i mantenir i tot això comporta una precarietat i com ella deia, de les societats més pobres. Aquestes societats que són les que més pateixen són les mateixes que moriran abans perquè si surt una vacuna, qui tria el preu, es el govern. En el cas de l'autora, encara aquest fet és veu més extremista, ja que viu en una societat on governa un president que tracta el govern com si fos un negoci.

"Podemos imaginar un mundo en el que las vidas europeas son valoradas por encima de todas las demás: vemos esa valoración desarrollarse violentamente en las fronteras de la UE." (Judith Butler, 2020)

Reflexió

¿Són sempre els més pobres el que més pateixen? ¿Són els que sempre perden? ¿Creieu que hi ha alguna solució respecte a això o sempre serà així?

En temes de precarietat podem dir que hem anat millorant, amb drets tant per a dones com per a homes, que en casos de crisis el govern intenta donar ajudes econòmiques, pero realment ens estan fent un favor? Realment això ajuda? O simplement és com una "tapadera" i després amb impostos a posteriori acabarem pagant els mateixos que hem perdut en l'estat d'alarma amb impostos, per exemple?

https://video.wixstatic.com/video/a914d7_c195735f44054c2f9822a24f24a60952/720p/mp4/file.mp4

Ara és el vostre torn, que en penseu de tot això? En sou conscients?